Cal tenir en compte que a la biblioteca universitària ja tenien el lladre fitxat per intent previ de robatori (és obvi que no van detectar el del cas que ens ocupa).

Una persona, en haver-se assabentat de l’incident, va dir:
– Així, el dia que deixa la medicació, entra a una biblioteca i roba uns quants llibres.

Una altra, en veure la fitxa de la xarxa de biblioteques municipals, va dir:
– [Nascuda en tal país] havia de ser! … … … Ai perdó, això no s’ha de pensar.

I jo vaig descriure l’incident sense donar massa dades que personalment considero supèrflues; en canvi molta gent hi reacciona en funció de. Com per exemple, el fet que fos una estudiant de dret jove, alta i prima, molt arreglada, que parlava un català perfecte, amb targeta de residència, no amb dni. En comptes de considerar-la una barruda sense moral, un home la va fitxar directament com a desequilibrada. Jo m’ho miro des d’un altre punt de vista. Primer que no crec que ni els diabètics ni els esquizos siguin lladres en potència. I després que m’és igual si la noia s’ha col·locat al bufet d’advocats on se suposa que està de passant refregant-se amb algú o no, i si així es fa un sobresou per pagar-se el pis, el menjar i la carrera a Barcelona. Només em toca parar-li els peus, no examinar motius, perquè de traumes en podem tenir tots. M’importa un rave si té aquesta actitud perquè fa dos anys que també està fitxada com a morosa a les biblioteques municipals. A veure si he de fer de pare de tots els menors d’edat del món. Al capdavall, oportunitats d’esmena en tindria més si no es delatés d’aquesta manera: per això el títol “la bondat no deixa rastre”.

Tota aquesta dinàmica embruteix, no a mi, que faig la meva vida. El que vull dir és que fa perdre temps valuós. La dinàmica me la sé de memòria: segurament per això la majoria de la ficció publicada no la llegeixo.

Hi ha qui té la teoria que només un lladre en potència detecta un altre lladre. Jo ho podria ser, però ho tinc abandonat només per tria personal. Altrament, en comparació a la necessitat de mantenir els exemplars a disposició de tothom, qualsevol motiu per robar en una biblioteca és miserable. Fora de la feina no m’encurioseix gens. A la feina els veig venir. La funció especialitza l’òrgan. A mi em van parir amb una antena parabòlica com les que intenten captar senyals de vida extraterrestre al desert de Nevada, i li he hagut de donar algunes feinetes perquè no em fes massa nosa.

Un padrí que entra en una biblioteca s’ha de comportar com cal, per molt que m’entendreixi. En el seu cas, de seguida serà perfectament conscient que puc ser el cordó umbilical entre ell i la informació. Ja n’aprendrà.