Donatius , El quadern gris i la magdalena , Epicur; trad. Montserrat Jufresa. Ètica. Proteus, 2008 , Menú de facultat , Mina dura , Teoria do verso / Eugénio de Andrade; trad. Antoni Xumet Rosselló. -- 2009 , 20080818, lectures d'estiu: Tàcit i Batman 3 , etc

El diapasó

Posted: May 29th, 2009 | Author: <mina.> | Filed under: constàncies, lectures, literatura religiosa, traduccions | Tags: , , , , , , , , | 7 Comments »
Diapasó

Diapasó

Tria la seva freqüència.

(…)

30. Els càstigs del Senyor han estat severs, però no m’ha abandonat a la mort. (Sl 117, 18). La citació s’entén així: l’home moltes vegades és inconstant i indisciplinat, i és poruc només quan sent el cos amarat de dolors. D’aquí es comprèn com el diable enganyà el primer home quan l’inflà de vanitat fins a fer-li desitjar el que no devia. Com a conseqüència, l’home conegué la tristesa i el dolor. L’home té por de l’esforç, és oblidós per vanitat i manté una absurda confiança a saltar-se les lleis. Però la por a Déu ultrapassa tot l’anterior, perquè l’home no deixa de tremolar per la temença des que es troba en presència de Déu i sap perfectament que la resta no compta en absolut. Certament la por a Déu li corre per totes les venes, i a la fi l’home decideix d’abraçar l’amor, quan comença a estimar Déu i a pensar què pot fer per apaivagar-lo, a fi que oblidi la injustícia humana. Però, quan l’home cerca l’amor diví, Déu no deixa de castigar-lo amb contínues fatigues, per tal que aquell digui ple de confiança: «Castigant-me amb el seu flagell, m’ha castigat a mi, que sóc un pecador, aquell qui és el Senyor de totes les coses. Tanmateix, en aquest terrible càstig no m’ha lliurat a les penes infernals. Com que l’estimo, l’he pregat, li he confessat els meus pecats. Practico la paciència i la prudència a conèixer el recte judici que ha fet de les meves culpes. I m’apresso, llavors, a volar al seu costat amb dues ales, la de la ciència del bé i la de la ciència del mal: amb l’ala dreta em sostindré l’esquerra fins a avançar en el camí de la rectitud i la justícia.»

(…)

Hildegarda de Bingen. “Segona visió”. Llibre de les obres divines. Traducció d’Isabel Segarra i Añón. Proa, 1997 (Clàssics del cristianisme; 65)

En part dedicat a les dues colles de quillacos a qui els Mossos estan identificant ara mateix, i més en concret al pringat que els vacil·lava més, a qui s’enduen.


7 Comments on “El diapasó”

  1. 1 Amelia said at 17:52 on May 29th, 2009:

    M´agraden els diapasons. Són misteriosos.

  2. 2 <mina.> said at 18:56 on May 29th, 2009:

    Discreparé afable i inefablement –i gràcies al FSM perquè puc fer-ho en família.

    M’agraden els diapasons, pel que tenen de no gens misteriosos, d’objectes instrumentalitzats. M’explico: els hem inventat nosaltres per afinar coses que hem inventat nosaltres.

    Com el personatge de Déu mateix. Típic de la naturalesa humana, innecessari per la condició humana :-P

  3. 3 Cicero said at 21:15 on May 29th, 2009:

    Amb els teus post no n’hi ha prou amb una ullada. Gràcies per l’Hildegarda :)

  4. 4 Clidice said at 21:46 on May 29th, 2009:

    no em facis cabal que m’he fet la lia un pitxu :P res, que m’encanten els teus posts perquè no n’hi ha prou en quedar-te a la superfície :) gràcies per la Hildegarda :D

  5. 5 mina. said at 22:14 on May 29th, 2009:

    El follet editor s’ha carregat un enllaç i un comentari intermig, Clidice. No sé si ha fet bé, tot i que l’endevinalla no era complicada. Ho deixem així.

    Pel que fa a la floreta, gràcies. Tot i que el mèrit és dels bons mestres que potser algun dia consten en endreces (en testament), te la retorno. Obra d’un cambrer dolcíssim de la vora de la biblioteca de Les Roquetes, a Barcelona:
    Rosa de maig

  6. 6 Amelia said at 09:19 on May 30th, 2009:

    Això és el que diu la raó, herrrmosa, però el cervell humà és compost de diverses parts i pot interpretar la realitat en diversos registres, sense que cap d’ells destorbi l’altre. El que importa és no reprimir a cap.

    Firmat: la teva cosina de Madrit, jaja

  7. 7 <mina.> said at 11:28 on May 30th, 2009:

    És a dir:

    M’encanten els diapasons perquè són bells, bons, útils, una de les nostres cagarades més personals. L’explicació científica absoluta del funcionament dels diapasons no la trobaràs mai, tot i que les lleis de física elemental ja descrites ho recullen de manera suficient.

    La idea de Déu obeeix exactament al mateix tipus de “misteri”.

    Més enllà d’això, ja ho cantava Roxy Music.

    T’estimo, Amelia. Sincerament i en públic.


Hom pot replicar

  • Powered by WP Hashcash