El diapasó
Posted: May 29th, 2009 | Author: <mina.> | Filed under: constàncies, lectures, literatura religiosa, traduccions | Tags: Barcelona, cristianisme, diapasons, Hildegarda de Bingen, Isabel Segarra i Añón, La Biblia, Llibre de les obres divines, Mossos d'esquadra, Salms | 7 Comments »
Diapasó
(…)
30. Els càstigs del Senyor han estat severs, però no m’ha abandonat a la mort. (Sl 117, 18). La citació s’entén així: l’home moltes vegades és inconstant i indisciplinat, i és poruc només quan sent el cos amarat de dolors. D’aquí es comprèn com el diable enganyà el primer home quan l’inflà de vanitat fins a fer-li desitjar el que no devia. Com a conseqüència, l’home conegué la tristesa i el dolor. L’home té por de l’esforç, és oblidós per vanitat i manté una absurda confiança a saltar-se les lleis. Però la por a Déu ultrapassa tot l’anterior, perquè l’home no deixa de tremolar per la temença des que es troba en presència de Déu i sap perfectament que la resta no compta en absolut. Certament la por a Déu li corre per totes les venes, i a la fi l’home decideix d’abraçar l’amor, quan comença a estimar Déu i a pensar què pot fer per apaivagar-lo, a fi que oblidi la injustícia humana. Però, quan l’home cerca l’amor diví, Déu no deixa de castigar-lo amb contínues fatigues, per tal que aquell digui ple de confiança: «Castigant-me amb el seu flagell, m’ha castigat a mi, que sóc un pecador, aquell qui és el Senyor de totes les coses. Tanmateix, en aquest terrible càstig no m’ha lliurat a les penes infernals. Com que l’estimo, l’he pregat, li he confessat els meus pecats. Practico la paciència i la prudència a conèixer el recte judici que ha fet de les meves culpes. I m’apresso, llavors, a volar al seu costat amb dues ales, la de la ciència del bé i la de la ciència del mal: amb l’ala dreta em sostindré l’esquerra fins a avançar en el camí de la rectitud i la justícia.»
(…)
Hildegarda de Bingen. “Segona visió”. Llibre de les obres divines. Traducció d’Isabel Segarra i Añón. Proa, 1997 (Clàssics del cristianisme; 65)
En part dedicat a les dues colles de quillacos a qui els Mossos estan identificant ara mateix, i més en concret al pringat que els vacil·lava més, a qui s’enduen.
M´agraden els diapasons. Són misteriosos.
Discreparé afable i inefablement –i gràcies al FSM perquè puc fer-ho en família.
M’agraden els diapasons, pel que tenen de no gens misteriosos, d’objectes instrumentalitzats. M’explico: els hem inventat nosaltres per afinar coses que hem inventat nosaltres.
Com el personatge de Déu mateix. Típic de la naturalesa humana, innecessari per la condició humana
Amb els teus post no n’hi ha prou amb una ullada. Gràcies per l’Hildegarda
no em facis cabal que m’he fet la lia un pitxu
res, que m’encanten els teus posts perquè no n’hi ha prou en quedar-te a la superfície 
gràcies per la Hildegarda 
El follet editor s’ha carregat un enllaç i un comentari intermig, Clidice. No sé si ha fet bé, tot i que l’endevinalla no era complicada. Ho deixem així.
Pel que fa a la floreta, gràcies. Tot i que el mèrit és dels bons mestres que potser algun dia consten en endreces (en testament), te la retorno. Obra d’un cambrer dolcíssim de la vora de la biblioteca de Les Roquetes, a Barcelona:
Això és el que diu la raó, herrrmosa, però el cervell humà és compost de diverses parts i pot interpretar la realitat en diversos registres, sense que cap d’ells destorbi l’altre. El que importa és no reprimir a cap.
Firmat: la teva cosina de Madrit, jaja
És a dir:
M’encanten els diapasons perquè són bells, bons, útils, una de les nostres cagarades més personals. L’explicació científica absoluta del funcionament dels diapasons no la trobaràs mai, tot i que les lleis de física elemental ja descrites ho recullen de manera suficient.
La idea de Déu obeeix exactament al mateix tipus de “misteri”.
Més enllà d’això, ja ho cantava Roxy Music.
T’estimo, Amelia. Sincerament i en públic.