Matèria: Cuina — Receptes — Sopes d’all
Posted: September 1st, 2009 | Author: <mina.> | Filed under: catalogació, premsa | Tags: E-LIS, e-Prints in Library and Information Science, Pro Tem : le journal bilingue de Glendon = Glendon's bilingual newspaper, Shiyali Ramamrita Ranganathan, The five laws of library science | 6 Comments »El bibliotecari catalogador sol treballar assegut gràcies al cul que té, com tothom. Com més gran i tou el cul millor, perquè treballar assegut té efectes secundaris. Us ho explicaria bé algun dels meus coneguts, que sé que hi té durícies, al cul, de treballar al despatx d’una universitat; cal dir que no li fa mandra visitar col·legues ni fer classe ni tal: simplement té una constitució física poc adequada i no només cria durícies sinó que li queda el cul enrampat. Tampoc és ben bé problema del mobiliari. Senzillament no hi té el cos fet, malgrat els anys que hi porta i ser una persona molt competent. No hi ha res més a dir perquè entraríem en la qüestió hemorroides i no vull parlar de dolor.
La qüestió és que el catalogador, que més val que tingui el cul gran i tou, també té opinions, moltes opinions, i a vegades bastant dures, més que el cul del meu conegut. Sobretot si és un catalogador especialitzat que llegeix bibliografia que cataloga. Però a la biblioteca hi ha d’haver de tot, perquè com va dir el nostre déu encarnat,
(i.e. hi ha llibres per / per a tothom)
Shiyali Ramamrita Ranganathan. The five laws of library science. Madras: Madras Library Association; London: Blunt and Sons, Ltd., 1957. Pp. 11-31, 80-87, 258-263, 287-291, 326-329
Això no obsta perquè quan et trobes que l’última novetat a E-LIS és un article com aquest, “What’s your library personality?”, que rebuscant una mica veig que va aparèixer a la pàgina 14 d’un Pro Tem : le journal bilingue de Glendon, no et sentis temptat d’assignar-li l’encapçalament de matèria del títol.
Dins de la base de dades E-LIS, que per sobre de tot és un lloc sèrio ple de material útil i on també hi ha d’haver espigoladures de la vinya del Senyor, l’hauria integrat dins de CB. User studies, i no entenc per què és a B. Information use and sociology of information, si té més de sociology dels users –en concret la dels redactors del journal– que de la information. Però en fin: la meva opinió, com el cul.
I vosaltres, ja sou conscients de quin tipus de personalitat teniu, a la biblioteca? 
Si, la de cul de mal seient, per això no hi solc anar. La immobilitat i jo poc que som bones amigues i m’agrada llegir amb els peus al damunt la taula, al damunt del respatller del sofà, al damunt de qualsevol cosa.
Jo vaig decidir fa temps el decubito supino amb coixí cervical.
No va ser una decisió fàcil i vaig trencar diversos tabús socials i culturals, com la connexió antropològica lectura-cul, nascuda en els monestirs medievals.
Ergo, em disgusta profundament que a les biblioteques no hi hagi divans, estilus romanorum.
“Nascuda als monestirs medievals” és més correcte, em sembla.
És un problema. Però bé deveu anar a la biblioteca a buscar llibres en paper, o deveu entrar a biblioteques electròniques…
La personalitat es refereix a quina és la vostra actitud a l’hora de buscar informació. Que se us ha de donar tot mastegat, joer… 40 fuetades!
Ara, si voleu participar en una enquesta per pressionar amablent a la llibreria L’Aranya de Cerdanyola perquè afegeixi una butaca al seu mobiliari, podeu començar clicant aquí (marge esquerre, tireu avall).
znif, quin mal, doncs no t’ho puc dir perquè només vaig a la biblioteca de Sant Feliu de Llobregat a cercar llibres de préstec interuniversitari quan en demano, o sigui un cop cada dos anys, més o menys, o a la del CSIC, i encara menys. Sóc claustrofòbica, agorafòbica i si hi afegeixo el meu “estil peculiar” de llegir, entenc que en una biblioteca faig més nosa que servei. I la meva actitud podríem catalogar-la de caòtica, derivat dels diferents interessos que em fan necessitar un llibre, des de la consulta d’especialistes en història medieval, en distints idiomes, fins a Asterix. O sigui que, aim xorri
M’interessa tot, furonejo en tot, acumulo 40 llibres a la tauleta de nit, ara, això sí, cap en préstec, no suporto que em deixin llibres, ni la gent ni les biblioteques.
Mireu, per acabar d’explicar la gràcia de l’acudit, que ja sé que no es fa:
l’article original és dels que marquen època, i no té tants anys. Passa que des del meu punt de vista és un tipus de literatura que només pot reaprofitar un fanzine d’estudiants com el que la va publicar. Totalment de broc gros.
L’origen de la història és que el model de Wilson no me l’he cregut mai, i ja està. És una conya marinera per omplir fulls i hores de classe inútils. Només cal que observi la meva actitud, en una parcel·la tan acotada com és una biblioteca d’investigació: en funció de què he necessitat i per a què he estat més exhaustiva o menys, m’he cansat abans o no m’he cansat mai, m’he sentit analfabeta –i he actuat com a tal– o no m’hi he sentit del tot.
I suposo que la Clidice, el dia que se sent millor, no pateix tanta agorafòbia ni claustrofòbia.