De l’oportunitat de “fill de puta” i “malcardat”

Comentari⁽¹⁾ a Encomana el català, malparit. Perquè avui se suposa que és festa, just to discuss the Holy Books with the learned men.

"Pixel725 070129". En: Chris Dlugosz. Pixelcomic

Testimoni de descàrrec: el senyor Chris Dlugosz és un dibuixant amb pàgina pròpia; la conya l’he trobada buscant un acudit sexual amb pingüins, que m’ha portat a uns arxius de Language Log (febrer de 2007) [baidegüei, l'acudit amb pingüí hi és].

Per exemple, podria haver dit que l’A. és un burro, segur que pensa ho és, però no ho ha dit perquè la conducta de l’A. que ens afecta no és deguda, almenys directament, a la seva burrície sinó a la seva intenció de putejar-nos, i per això escau dir d’ell que és un malparit (o un fill de puta, o altres possibilitats que recomano que apunteu en una llibreta per anar practicant), i en canvi seria desviar-nos de la qüestió dir que l’A. és un burro o un imbècil o una mala bèstia que no li arriba la sang al cervell (aneu apuntant aquests també). Si no disposéssim d’un insult aparentment tan general i indeterminat com malparit (o… bé, completeu vosaltres mateixos el parèntesi), la conversa s’hauria allargat molt abans de passar a ocupar-nos del que realment ens interessava.

Saltant per sobre d’un dubte patriòtic minúscul de veritat –una coma que discutiré amb temps i una canya– em trec el barret i li faig la deferència d’utilitzar una tercera persona del singular que no em convenç, perquè al meu país d’interior és la segona del plural: disfruti-ho.

Si parlem de l’essència dels insults, veiam, admeto que no me’n puc estar. Què hi farem. És que sembla mentida que vostè, amb el cap preclar que gasta –sobretot no ho llegeixi ni com a sabó ni com a sarcasme o ironia, que patinem– insisteixi en alguns conceptes que trobo equivocats. Han de ser divergències idiolèctiques i prou. Tal vegada poc banals: per menys substància hi ha estossinades. Per no deixar de ser òbvia, suposo que espera un escrit amable, precís i que procuri més vida a la seva entrada. Som-hi.

Per endavant i per si de cas, l’insult burro em sembla excel·lent. Dubto que els ases catalans ungulats i de pèl espinós s’hi manifestin en contra. Servidora utilitza llosco i seria incorrectíssim, valgui’m la fusta. Més sexe dels àngels:

Com a insult de referència malfollat em sembla bastant més adient que malparit. L’hipotètic malcardat no el veig tan clar: cardar –suposo que per algun trauma infantil irrellevant que em podria resoldre el JoanSalomó Coromines online que encara no existeix– per mi implica “pentinament”, i un malcardat, en aquest país estàndard, és qui a vegades no es pentina, com jo: un respecte per les cabelleres i no confonguem. Ben ras: qui malfolla actualment, com a mínim en aquest país, em sembla responsable del seu malfollar; no cal dir que una palla a temps és la millor medicina per gran part de desequilibris hormonals. A qui el malpariren –tant si és un estricte fill de puta com si no– no hi podia fer gaire res. No tots els traumes d’infància de generacions senceres es resolen amb més bufetades, vet aquí l’inici d’un dubte no tan minúscul.

Un fill de puta metafòric, en el sentit de qui viu a esquena d’una puta, sí que em semblaria un bon recurs ofenós. Però passa que l’activitat putesca encara està adreçada als malfollats –recordem-ho: primers i últims responsables del seu malfollar– i s’ha embullat en nus gordià d’abast internacional, per assenyalar només l’anècdota [segona accepció]. Ho resoldria amb un senzill desgraciat que potser no sembla tan genuí però com a concepte sí que és delicat i net. Acusi’m d’ursulina i d’aguantar-me-la amb paper de fumar, si vol. Marmanyera distreta és una altra possibilitat.

Això sí: malparit apareix al GDLC, que és l’únic diccionari de paper que m’ha vagat de consultar. De malfollat, que hauria d’arrenglerar-se entre malfixar-se i malforjat –que tot just significa vestir malament– ni rastre. No m’he preocupat de buscar si algú la va proposar com a “nova” paraula de diccionari en l’últim concurset. Lo que no té nom em perd, en castellà prou, també, però actualment tampoc dono l’abast. Quan ens posem el vestit de persona gran l’atreviment sempre s’escombra sota el calendari.

(1) El títol alternatiu era Enciamada/ensaïmada: te la voy a meter doblada però m’ha semblat molt groller i impropi perquè és (dia) festiu, vès, i l’involuntari cop de fona, aquest divertiment afectuós, potser hauria derivat en traumatisme cranial amb pèrdua de massa encefàlica

Nota final: M’he deixat capulla, que és ben bonic tot i que d’importació recent. I és el que acabaré semblant, malgrat tots els escrúpols.