Donatius , El quadern gris i la magdalena , Epicur; trad. Montserrat Jufresa. Ètica. Proteus, 2008 , Menú de facultat , Mina dura , Teoria do verso / Eugénio de Andrade; trad. Antoni Xumet Rosselló. -- 2009 , 20080818, lectures d'estiu: Tàcit i Batman 3 , etc

Jesús Ruiz Mantilla. “El libro no sabe, no contesta”

Posted: May 18th, 2009 | Author: <mina.> | Filed under: biblioteques, e-llibres, lectures, ni pràctica ni criteri ni ironia, premsa, preservació i conservació, univers editorial | Tags: , , | No Comments »

Hipervincles i negretes meves:

Mientras los autores de Alemania o Francia se levantan en armas contra el escaneo masivo de Google Books, los hispanos… no saben, no contestan. No se pronuncian ni suscriben manifiestos como los de Heidelberg, que repudia el acuerdo de autores y editores con el gigante informático tras un complicado proceso judicial. La mecha la ha encendido una sentencia en Estados Unidos. Condenaba la digitalización masiva de libros que emprendió el buscador para hacerlos accesibles en la Red. Google Books ha escaneado nada menos que siete millones de títulos, de los que cinco millones son considerados huérfanos: aquellos cuyos derechos no han prescrito, pero cuya paternidad nadie reclama.

Títulos que no estaban en el mercado. Sacados de bibliotecas públicas de todo el mundo, entre las que estaban la de las universidades Complutense, de Salamanca, de Santiago de Compostela y la Jaume Fuster, en España. La justicia ha condenado a la empresa a pagar. Y ésta ha provisto un fondo de 136 millones de dólares (poco más de 100 millones de euros) para satisfacer las reclamaciones. Para ello han puesto también las bases de una sociedad de gestión a escala global que funcionaría con parte de ese fondo.

Una vez se han pronunciado los tribunales, empieza el negocio. ¿Cómo? Con una oferta algo rácana y un plus algo tentador. Se ha concedido un plazo para sondear a quienes han sido incluidos en el escaneo. La racanería asciende a 60 dólares por título -casi una propina- y un 63% de las ganancias que puedan venir después. Y eso último es lo tentador. Que alguien en cualquier lugar del mundo pueda comprar un libro y que el autor perciba ese porcentaje, cuando ahora sólo se lleva el 10% o el 12% si es una estrella, no es mal negocio. Para el editor titular de los derechos de la obra, tampoco.

¿Quién pierde? Libreros, distribuidores y agentes. Los intermediarios. Por eso, quien más se ha movilizado por ahora en España son los agentes. La Asociación de Agencias Literarias de España (ADAL) -que acoge a 22- ha enviado una circular en la que desa-conseja acogerse a la oferta. Pero las respuestas se hacen esperar. “Hay muy poca conciencia e información de momento”, asegura Alicia González Sterling, portavoz de ADAL. Otros han aconsejado quedarse al margen. Es el caso de la agencia de Carmen Balcells. Lo explica Javier Martín, de dicha empresa: “Es una propuesta irrisoria y tampoco es cuestión de darles margen para que laven su imagen. Lo que va a pasar con los derechos está por ver”.

Desde Google, Luis Collado, directivo de la empresa en España y encargado de explicar bien el acuerdo, pide calma y visión. “Muchos se van a quedar en el camino si no se adaptan”. Collado pide que el mundo editorial se mire en el espejo de las discográficas y el cine. “Deberían aprender de lo que ha ocurrido con esos sectores. Internet ya no es la jungla que hundió esos negocios, ha cambiado. Ahora se abren muchas oportunidades de negocio”.

Su empresa apostará por la conexión online. “Google Books ofrecerá los archivos en Internet y el usuario podrá bajárselos y leerlos o utilizarlos como le convenga, en su móvil, en su ordenador, en su libro electrónico”. Eso no quiere decir que vayan a desaparecer los formatos tradicionales. El papel sobrevivirá, coinciden casi todos.

Magdalena Vinent es directora general del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO). Al frente de la SGAE de los libros ha dado un paso adelante. La entidad se ha erigido en intermediaria entre Google y los autores a los que representan. “Cuesta movilizar a los autores y que den su respuesta”, admite Vinent.

De sus 15.000 asociados, tan sólo la mitad ha dado su consentimiento. Los editores han respondido mejor. “Unos 600 nos han autorizado a que negociemos con Google en su nombre. Están los más grandes, entre ellos representan el 80% del mercado”. La posición de CEDRO es abierta y nada condenatoria a la acción de Google. “Lo positivo es que tras la sentencia exista una posibilidad de acuerdo”, comenta Vinent.

Si la multinacional se sienta en la mesa con CEDRO, la negociación no entra en los cálculos de los agentes. “Nuestro consejo frente a la opción es excluirse. Primero, para tener libre disposición de los derechos electrónicos de cada obra y cederlos a quien convenga. Segundo, para no avalar el acto de piratería editorial más grande de la historia”, afirman en su comunicado.

¿Y los autores? Difícil respuesta. De los que han sido requeridos para este reportaje, pocos contaban con una opinión formada. Santiago Roncagliolo, gran adepto a la Red, tiene sus respuestas: “En el debate se confunden dos cosas. Una es que Google usurpe los derechos de explotación comercial de las obras. Eso es ilegal. La otra es que las obras literarias se ofrezcan al público en el soporte digital. Eso es inevitable”, asegura el autor de Memorias de una dama. “En realidad, para los autores, el mejor usurpador posible es Google, porque lo podemos demandar. El servidor ha ofrecido una indemnización porque puede medir el daño y sabe que perdería un juicio. El mayor riesgo es que surjan distribuidores incontrolables, como surgieron hace una década en la música”, cree Roncagliolo. “Internet está llena de posibilidades para la difusión e incluso para el comercio cultural, pero sólo si nos anticipamos a ella en vez de aterrorizarnos”.

Otro de los grandes problemas que deja al descubierto este conflicto es el del monopolio. Javier Celaya, experto en edición digital, alerta: “Con el nuevo panorama, Google está en disposición de crear un auténtico monopolio en la Red y eso es una barrera para el mercado”. Un escenario en el que la empresa determina el precio de las descargas sin contar, entre otros, con quienes han colaborado en el proyecto: las bibliotecas. Ese frente amenaza ya con dar su guerra. Pero eso será otro capítulo. El de una novela que acaba de comenzar y cuyo final está abierto.

Los números cantan

- 45: los euros de la indemnización mínima acordada en Estados Unidos por cada obra digitalizada sin permiso.

- 100: los millones de euros provistos por Google como fondo para satisfacer las reclamaciones de derechos.

- 200: las editoriales españolas que en 2007 publicaron obras en formatos distintos al papel. En total, el 10,5% de la facturación anual, que ronda las 3.000 millones de euros. La Federación de Gremios de Editores de España cuenta con 900 asociados.

– 600: los editores que han autorizado a CEDRO a negociar con Google en su nombre. Suponen el 80 % del mercado. De sus 15.000 autores asociados, sólo lo han hecho la mitad.

Jesús Ruiz Mantilla. “El libro no sabe, no contesta”. El País, 2009, 17 de maig

  • La Universitat Jaume Fuster deu ser la Jaume I. La Jaume Fuster és una biblioteca de Barcelona molt famosa pel seu continent i que té una dinàmica similar a la de l’Fnac; l’Fnac agrada molt a molta gent.
  • Tothom és a temps de formar-se per digitalitzar els propis fons: editors, autors i biblioteques. No és gaire complicat ni car i en dono fe. Si s’ha cedit el protagonisme a Google ha estat per pura deixadesa. Google no té el monopoli de re des del moment que un llibre propietat d’algú es pot tornar a digitalitzar. Qualsevol contracte de digitalització que reservi l’exclusiva de la digitalització a un digitalitzador seria impugnable per tonto. Sembla mentida que s’hagi d’explicar.
  • Qui perdrà la cursa són els agents, els distribuïdors i els llibreters tal com treballen avui en dia. Quina pena: quan es va inventar la impremta la gran majoria dels escrivents també es van enfadar. I els fabricants de tinta per a plomes d’oca, que van haver de reconvertir el negoci. Mala jugada, nois.
  • Els qui poden fer molt negoci lleig són els fabricants d’aparells per a lectura digital i els gestors de formats. En parlo un altre dia.
  • Les biblioteques, molt especialment les nacionals i universitàries, poden ser els únics garants de la preservació i difusió en un format universalment accessible de les obres amb drets prescrits. Totes les biblioteques públiques, de la categoria que sigui, són la garantia de l’accés a la cultura i a la formació al llarg de la vida. De la mateixa manera que presten dvds, cds i feixos de paper, prestaran arxius electrònics. Ja els haurien de prestar: aquí hi ha la gansoneria de les biblioteques del país.

I la meva gansoneria de no publicar un resumet de la sessió de lectura digital, que reservo pel cansament postcongressual: resultat dels vespres al Tubo –carrer “amb adoquines fuente de inspiración para un creativo”–, de bloguellón el dia 20, Cadius el 21, i de no dormir les sagrades 9 hores a l’hotel triat per les opinions d’antics clients referents a l’aïllament acústic i la neteja. El Tubo es pot veure pel tubo i ja us l’explico ara:


“El tubo” de Zaragoza. En Plano Corto (21/06/08)


La formació de l’escriptor al llarg de les centúries

Posted: May 9th, 2009 | Author: <mina.> | Filed under: constàncies, e-llibres, ni pràctica ni criteri ni ironia, qüentus, sobre novel·la, univers editorial | Tags: , , , , , , | 2 Comments »
JJ Merelo. Lujoyglamour.net

JJ Merelo. Lujoyglamour.net

A la tercera va la vencida

Para cualquier actividad hay que entrenarse, y escribir novelas no es una excepción. La primera novela que escribí (junto con mi hermano) se llamó Efecto Spaghetti, y tiene un poco de todo: calentamiento global, virus, penetración islámica en China… ni siquiera intenté publicarla, y a estas alturas, que tiene ya cerca de 20 años, tampoco voy a hacerlo.
La segunda fue La Cuarta Taifa, e hizo la ronda habitual de concursos y editoriales, hasta que encontré a una que quiso publicarla, pero no lo hizo; así que la recuperé y la publiqué online con una licencia libre. Literariamente está algo mejor, pero tampoco es para tirar cohetes. Eso sí, siguiendo el adagio de que las novelas de ciencia ficción deben tener una idea por página, tiene ideas a cascoporro.
Siete años más tarde vino esta, lujoyglamour.net.. No voy a decir que es el culmen de mi carrera literaria, pero tampoco estoy seguro de que vaya a ponerme de nuevo a novelar, así que lo dejamos en un máximo local

JJ Merelo. “A la tercera va la vencida”. En: Lujoyglamour.net la novela

Ressenya de Fernand0.

Una novel·la de blog però sense versió electrònica  :-(   :-( . Aquelles coses que no s’entenen però que tenen la seva explicació.


Els dracs i els cracs

Posted: April 17th, 2009 | Author: <mina.> | Filed under: a priori no són qüentus, e-llibres, univers editorial | Tags: , , , , , , , , , | No Comments »

Como una ola, els dracs de santjordi passaran como una ola i tancaré els ulls i deixaré de respirar, fins que pugui tornar a la sufície. Però hi ha dos fenòmenus que apunto a la llibreta de meravelles:

Y de paso a Bubok: un modelo de negocio a parsecs de los de por aquí, una tienda en la que los pdfs de JJ están cedidos con licencia GNU y aquí nadie pierde dinero, porque ya lo gana como debe. Esto es una licencia bien redactada:

Licencia
Copyright (c) 2001, 2008 Juan Julián Merelo Guervós (…). Se otorga permiso para copiar, distribuir y/o modificar este documento bajo los términos de la Licencia de Documentación Libre de GNU, Versión 1.2 o cualquier otra versión posterior publicada por la Free Software Foundation; sin Secciones Invariantes ni Textos de Cubierta Delantera ni Textos de Cubierta Trasera, siendo las Secciones Invariantes el título y texto de portada y contraportada. Una copia de la licencia se halla en http://gugs.sindominio.net/licencias/gfdl1.2es.html

  • En l’escalfament local de santjordi rebo inputs diversos de ràdio i blogs del que en mateix Xavier Rull ja anunciava desembre passat a l’infoZèfir. El seu a Cossetània (que encara no es ven a edi.cat: per què? per què?) serà un dels hits d’enguany. Al capdavall és un pencaire de vida redona, però aquesta proximitat que et pot fer sentir a casa quan te’n sents lluny és tan falsa com la d’un to de pell. La qüestió m’interessa i més propaganda no en puc fer: ja n’hi està plovent de moltes bandes. El llibre no el buscaré aviat si no es pot aconseguir en format digital. Constrenyiments i prioritats. De constrenyiments no cal dir-ne res. De prioritats, si en tinc una, ara, és Augie March. A cadascú el que pot abastar a cada estona.

No és cap acudit: “Serà el 2009 l’any de la lectura digital?”

Posted: April 16th, 2009 | Author: <mina.> | Filed under: a priori no són qüentus, e-llibres | Tags: , , , , , , , , | No Comments »

M’arriba una invitació al correu gmail, que és el que es dóna als desconeguts que no tenen el teu telèfon de casa. Potser també us interessa. Jo, si tinc el matí lliure, encara hi aniré a treure el nas, veiam si arribo “calenta” a la biblioteca. Perquè encara no he narrativitzat els dos euros gastats a edi.cat:

Barcelona Digital Centre Tecnològic amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ACC1Ó CIDEM|COPCA i 22@Barcelona tenen el plaer de convidar-te al debat:

Serà el 2009 l’any de la lectura digital?

e-books, continguts digitals, nous dispositius

i previsions de creixement

Fa alguns anys que existeixen els e-books, que es treballa en les adaptacions de  continguts i en les millores en els dispositius, tot plegat per emular la lectura de documents com si es tractés de llibres tradicionals en paper.

També hem vist aparèixer la tinta electrònica amb l’anomenat “efecte paper” i el creixement d’un nou sector de continguts digitals. Tot i que encara no ha suposat un boom la venda i consum d’aquestes tecnologies, es preveu que seran similars a la dels sectors com els videojocs o la música.

A Catalunya ja disposem dels primers e-books en català i a nivell internacional s’està arribant a grans acords de distribució.

En aquest debat celebrarem per avançat un dia de Sant Jordi molt interessant.

T’esperem el pròxim dia 22 d’abril!

Dia: 22 d’abril de 2009
Hora: 09:00 – 12:00h
Lloc:
Auditori del CaixaForum –
Centre Social i Cultural de l’Obra Social
‘la Caixa’ (Av. Marqués de Comillas, 6-8. Metro Pl. Espanya)

Ja pots realitzar la teva
INSCRIPCIÓ al debat.

Programa de l’acte:
09:00 – 09:30h RECEPCIÓ D’ASSISTENTS I CAFÈ DE BENVINGUDA
09:30 – 09:40h
MODERACIÓ
Sr. Carles Fradera, Director General de Barcelona Digital Centre Tecnològic. http://www.bdigital.org
09:40 – 09:55h

Sr. Marià Marín i Torné, Director de l’Àrea del Llibre i de les Arts Visuals de l’Institut Català de les Indústries Culturals
http://www.gencat.cat/cultura/icic/llibre

La generalització de les tecnologies de la informació i la comunicació ha alterat ja alguns sectors culturals. Ara sembla el torn del llibre. De fet, és el tema estrella de les trobades professionals, perquè se n’intueix un canvi global: d’hàbits i de consums, però també de l’estructura sobre la qual se sustenta l’economia del llibre, les relacions de la cadena de valor, el futur de les llibreries, la gestió de la propietat intel·lectual, les formes de treballar… Tot plegat empeny l’Administració a actuar: ha d’afavorir l’adaptació de la indústria del llibre a aquesta realitat i ha de garantir l’accés dels ciutadans als continguts culturals.

09:55 – 10:10h

Sr. Magí Almirall, Director de Tecnologia Educativa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
http://www.uoc.edu
Aquest any la UOC i Orange han creat una aliança tecnològica mitjançant la qual es desenvoluparan continguts per a dispositius de lectura de “tinta electrònica”. L’objectiu final és que els lectors electrònics acabin essent una extensió del Campus Virtual i que totes dues plataformes estiguin sincronitzades per servir de suport als alumnes durant la seva formació universitària. Aquesta experiència pilot iniciada al 2008 entre alumnat real és un primer pas per a la substitució dels llibres tradicionals o un complement? Quins són els primers resultats?

10:10 – 10:25h

Sr. Toni Cantó, Director d’Edi.cat- Xarxa d’editors Independents

http://www.edi.cat
L’Edi.cat és una xarxa d’editors independents catalans fundada per Angle editorial, Bromera edicions i Cossetània edicions que han creat una aliança per la promoció conjunta dels seus catàlegs, impulsar nous projectes i promoure la innovació en el món editorial. Aquesta iniciativa impulsa també un ambiciós projecte de llibres digitals en català amb la venda electrònica de llibres digitals i lectors digitals.

10:25 – 10:40h

Representant d’Editorial Planeta
http://www.planeta.es

Pendent de confirmar

El Grupo Planeta, líder en el sector editorial a Espanya, Portugal, França i Llatinoamèrica, compta amb més de 70 empreses editorials a tot el món. Editorial Planeta centra la seva activitat en aconseguir la màxima difusió del llibre com a vehicle cultural. Quina és la seva opinió sobre aquest nou entorn?

10:40 – 10:55h

Sr. Juan González de la Cámara, Fundador i director general de Grammata
http://www.grammata.es
Aquesta empresa granadina comercialitza des del 2007 el Papyre, un nou suport per llegir continguts digitals i que aspira a competir amb les grans companyies del sector. Segons el seu fundador, aquest nou repte i la inversió feta en R+D donarà els seus fruïts en un futur immediat. Tindrem ocasió de conèixer què n’opina al respecte i quins seran els propers passos d’aquesta tecnologia.

10:55 – 11:10h

Sr. Lluís Collado, Director a Espanya i Portugal de Google Books
http://www.google.es

Després de tres anys de l’inici del seu projecte de digitalització de llibres a Estats Units ja s’ha arribat a un acord per col·laborar conjuntament amb els sector d’autors i editors i posar en línia més de 7 milions de llibres. Això és només el començament d’un nou mercat per explotar i que pot revolucionar l’accés a informació i continguts que fins ara eren molt difícil d’obtenir. Amb Lluís Collado podrem debatre sobre aquest interessant projecte.

11:10 – 12:00h Preguntes del públic i cloenda
Inscripcions:

L’assistència és gratuïta. Aforament limitat a 300 persones. Les reserves es realitzaran per rigorós ordre d’inscripció; emplenant el FORMULARI

Les seves dades de contacte formen part de la base de dades de la Barcelona Digital amb la finalitat d’informar-lo de les activitats del Centre o d’altres que puguin ser del seu interès. Així mateix, les seves dades podran ser cedides a les entitats patrones, promotores i/o patrocinadores de l’esdeveniment al qual s’hagi inscrit. De conformitat amb allò disposat a la LO15/1999, conserva en tot moment la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació i anul·lació de dades que podrà portar a terme mitjançant: Barcelona Digital info@bdigital.org Telèfon 902 20 66 20. Si no vol rebre informació dels actes organitzats per Barcelona Digital, enviï’ns un correu electrònic a l’adreça baixes@bdigital.org amb l’assumpte “sol·licitud de baixa”.