She’s a rich girl, she doesn’t try to hide it,

i el món és a les seves sandàlies. Hola des de ràdio cometa.

Sona igual de bé ara que fa 24 anys. Un clàssic,

Being potato-headed is all it’s cracked up to be

– I’m beginning to wonder if being young is all it’s cracked up to be. We dream of youth. We remember it as a time of nightingales and valentines, and what are the facts? Maladjustement, near-idiocy, and a series of low-comedy disasters, that’s what youth is. I don’t see how anyone survives it. Now Edwina, tell me something because it’s been bothering me.
– Yes, dear?
– Why did you want a divorce?
– Oh Barnaby! It wasn’t me, it was the formula. You ought to understand that.
– Oh I understand it was the formula that brought it out.
– Brought what out?
– Some subconscious aversion to me.
– Aversion to you? I love you, you potato-head.
– How do I know there’s no buried resentment that you don’t conciously realise?
– I certainly don’t conciously realise it, and I think that’s pretty rotten of you to say that.
– Wait a minute. What about the way you kept bringing up Hank?
– Hogwash!
– Do you love him?
– Now that is ridiculous.
– You kissed him, didn’t you?
– You can’t get it out of your mind, can you?
– No, I can’t.
– Well, all right. Are you in love with this, um, whosits?
– Of course not.
– Well, you went smooching with her. On roller skates. And what was your hidden aversion or subconscious discontent, or whatever it is you want to call it, that made you go playing patty-cake with her all over town? Doing a swan dive! Acting like a…
– Well, go on.

Howard Hawks. Monkey business. Starring Cary Grant, Ginger Rogers. 1952

La very intimate experience del pres polític 103592

Parra de Serragalliners

Ja no són dies de caminar a migdia però el sol ja picava quan he fotografiat el camp i la parra que a la tardor perfuma aqueixa avinguda. De resultes de l’entrada d’ahir amb els comentaris de l’Amelia i la Clidice, em ve a la memòria un pres polític perpetu que va dir:

[VO] Whithout some kind of loving, a man withers like a grape on a dying vine.

És a dir:

[VE] Un hombre sin amor de ninguna clase se seca como la uva en la cepa agotada.

Per si ho voleu llegir en .doc

Morris L. West, un cas com un cabàs que va morir amb les botes posades. En Bezsonoff vol morir amb la mateixa felicitat. Dos anys després encara no se n’ha desdit.

Pinyau pinyau

El capítol que avui ha agradat més a la canalla.

Sempre hi ha una estona per nar a la biblioteca pública

El vídeo no resisteix el joc de les set diferències. Dues de tres: la biblioteca està més concorreguda, no hi ha estona per fer mitja.

Avui, una nova trucada als Mossos. Aquest cop no hi havia destral sinó ganivet.

PS: no són ganes d’alarmar a ningú. Només deixar constància que entre la biblioteca i el carrer només hi ha portes obertes i personal de seguretat, com a l’fnac. I que el vídeo m’ha fet gràcia, perquè ens ho prenem tot amb la mateixa calma.

…

In this meanwhile,

• Música que enllaça en SM a bloGuejat
• El recull de sistemes de publicació de vídeo de l’Olga Berrios a La broma, via fernand0.
• El camí de sant Bartomeu de l’Enric i la Magda i la primavera segons en Greg Robbins:

Greg Robbins. Spring. 2009, 13 d'abril

“If I were a rich man”. En: Fiddler on the roof

“If I were a rich man”. En: Norman Jewison; Chaim Topol. Fiddler on the roof. 1971

Si fos un home ric i decidit els baixos de l’escala del meu despatx no s’embrutarien quan plou, i no em caldria fregar tan sovint –pensa la Beneta.

No escoltaria els del bar del costat cada vigília de festiu. Podria tenir el despatx en qualsevol altre lloc.

No fregar és l’opció del pobre i decidit.