La bondat no deixa rastre
Posted: May 9th, 2009 | Author: <mina.> | Filed under: a priori no són qüentus, biblioteques, ni pràctica ni criteri ni ironia | Tags: biblioteques municipals, biblioteques públiques, biblioteques universitàries | 4 Comments »Si ets un xoriço, com a mínim sigues artista en lo teu. Fes-te practicar una lobotomia per tal que la culpabilitat no et delati, com aquesta tarda:
Rastre de codi
Rastre de teixell
Rastre de portada i peu d'impremta
El volum pertany a una biblioteca universitària. Ha estat interceptat dins d’una biblioteca municipal. Una pèrdua de temps, perquè l’escarment no serà suficient i és possible que tampoc sigui l’apropiat; i perquè havia de redactar una bibliografia –que és el que hauria de ser el gruix de la meva feina– que ha quedat per dilluns i per ara.
Encara hi trobo més sentit que anar-me’n a tombar per les sales a demanar silenci. M’estic dels passejos perquè “toca” que me n’estigui. És el que abans en part fèiem els bidells (servidora també va ser escolà), i dic “en part” perquè “abans” encara hi havia lectors que s’exigien silenci els uns als altres. Un mecanisme molt més ràpid i econòmic, d’efectes immediats i perdurables.
La meva meitat expeditiva em diu d’anar a redactar les bibliografies camuflada de lector a la sala. La meva meitat pràctica em diu que si a cada pas zebra hi he d’afegir un semàfor i un urbano em quedo sense fons no ja per comprar llibres o per contractar bibliotecaris, sinó per fer més biblioteques amb les corresponents sales d’estudi a porta tancada –que n’hi ha.
La meva meitat rasa pensa que si algú necessita tracte de marquès, que pagui quota a l’Ateneu barcelonès. Però tinc altres meitats. Segurament a totes els falta ajustar-hi el punt de consideració.
Avui una d’elles ha acompanyat a la prestatgeria un padrí que volia saber si Van Gogh es va tallar l’orella dreta o l’esquerra. El padrí, malgrat els meus gestos explícits, no ha deixat de xerrar en tot el trajecte. Què hi farem.
