Carrer Anselm Clavé, prop de la cantonada amb Sant Ramon. Cerdanyola, 2009, 6 de maig

Els falciots dallaven l’aire.
Topàrem d’ulls. L’amor vingué.
Ja no ens parlàvem poc ni gaire
a banda i banda d’un roser.

Or de la posta es consumia
de ma mirada el delit
i era la vostra tota pia
com de serenes de la nit.

I jo vaig témer l’escomesa,
per tal encís, d’un pobre esbull:
ja el mot incert de la feblesa,
ja el mot cruel de tan curull,

quan d’una rosa, amb delicat
vol inaudible,
caigué una fulla en pietat,
record suau de l’impossible
i surt lleuger de comiat.

Un respecte a les tietes poetes. Aquesta meva es diu Josefina. En tinc més. I les teves?