Convidats a una .gif party

Una petita batalleta personal que esquivà Geocities: fa molt pocs anys, a classe d’edició electrònica (llicenciatura de Documentació), el professor encara proposava que pengéssim les pàgines escrites en html rudimentari allà, entre desenes de caixetes de publicitat. Ho vam bescantar amablement perquè 1) ens havíem de registrar i crear una altra adreça de correu electrònic, i 2) un dels alumnes, i no posaré el seu nom perquè seria capaç de querellar-se –tot i que fet i fotut tant hi fa, i hi ha altres coses menys greus que ens fan perdre més temps–, tenia llogat espai de servidor i uns quants dominis per practicar, de manera que els que vam voler hi vam penjar els deures.

Resulta que amb algú més ja havien muntat una pàgina d’estudiants que fa temps que està convenientment descarregada, des que el grup d’administradors es va reduir a un membre. Archive.org només va ser a temps de guardar-ne un petit retall: la captura de l’arxiu index.html en un moment determinat, sense màscara css ni scripts. Si està guardat calculo que és perquè tenia més visites que la pàgina oficial dels estudis, causades per la diferència de posicionament als cercadors.

La dels estudiants no era una pàgina interessant ni a nivell tecnològic –pretenia fer sense wordpress o joomla el que ja es començava a fer amb aquests aplicatius– ni de continguts –era una llista de distribució rudimentària en obert, feta en html, per a aprendre’n– però a Geocities sí que hi ha material que mereix espai al PADICAT, aquest projecte iniciat el 2005. Ja que és el seu objectiu fundacional, hauria de capturar les pàgines web desateses que tinguin interès patrimonial i assignar’ls-hi urls permanents i espai de servidor. Perquè hi poguem seguir accedint amb la garantia de conservació pública permanent.

Sobre la desatenció de les pàgines, un altre dia.